Introducció

En la societat actual, és un fet constatable que hi ha un important retrocés de l’activitat agrícola tradicional. Aquest factor incideix en la desaparició dels camps de conreu i alhora dels testimonis emblemàtics de pedra seca que hi ha al llarg i ample de la nostra geografia. En aquest sentit, la recuperació de paisatges agraris és un factor de sostenibilitat del territori a tenir en compte, sobretot, en llocs on la pressió demogràfica i urbana afecta antics espais agrícoles que esdevenen semiurbans. Les activitats que es deriven d’aquests nous espais transformen els antics indrets pagesos en llocs on la societat projecta les seves necessitats, de forma que el paisatge rep una empremta desconeguda. És per això que els elements identificatius es revaloren com a patrimoni i en moltes ocasions s’acaben folkloritzant, com és el cas de camins empedrats, sènies, pous de glaç, barraques de vinya, etc. Per tal d’assegurar la preservació del patrimoni en pedra seca, aquest no s’ha d’entendre solament com un element arquitectònic d’interès històric, sinó també com a element funcional, perquè ajuda a la preservació del medi ambient evitant l’erosió del terreny, com a tallafocs en casos d’incendi i com a fre a l’urbanisme especulatiu en tant que element integrador de paisatge. Gestionar-lo de manera eficaç el revaloritza en detriment del descuit dels propietaris, la indiferència de les institucions i les accions indiscriminades dels brètols.

Les construccions de pedra seca, en endavant CPS, a Catalunya s'han de considerar part integrant del patrimoni cultural, històric, etnològic, geogràfic i mediambiental. Per tant, cal activar els mecanismes de conscienciació, restauració, difusió, rendibilització i protecció legal a fi que les generacions presents i futures en puguin gaudir. Les accions que es facin entorn de les CPS han d’estar orientades a les necessitats i les realitats de cada territori i/o demarcació municipal. En aquest sentit, cal potenciar i preservar el nostre patrimoni natural i paisatgístic i fer-ne la difusió escaient mitjançant programes de coneixement que conscienciïn la societat civil i els gestors polítics. Així doncs, cal tenir en compte la importància de l’element didàctic que comporta l’aplicació de polítiques de sensibilització i conservació de caire divulgatiu i pedagògic adreçades a apropar el coneixement del patrimoni cultural i el respecte per la natura a tota la població, en especial a instituts i escoles, però també entre els adults.

El primer que cal fer abans d'endegar polítiques de protecció i de divulgació del patrimoni és localitzar, identificar i catalogar el llegat que ens han deixat els nostres avantpassats constructors d’estructures arquitectòniques en pedra seca. Per tal de promoure una legislació específica de protecció de CPS davant les institucions és important que, des de la societat civil dels municipis que tinguin la sort de disposar d’aquest patrimoni arquitectònic, es prenguin iniciatives per assumir projectes com el que tot seguit es presenta.

google maps
Fundació Territori i Paisatge